Damià Rotger assumeix la irresolubilitat de la seva constant pregunta: quina és lessència la veritat més pura, dentre tot lamor i tota laigua i tot lexistir? Al final dun dels primers poemes, titulat Sanitja, ens la planteja amb una imatge quotidianament preciosa: tot rentant-se la cara es demana què és realment important,/laigua que la paraula agafa per portar/al rostre del món intel·ligible/ o les gotes que queden,/ inabastables, al mar?. I ell mateix ens ofereix la resposta allò que de veres importa, la quintessència de la vida, és la poesia.
Pròleg de Laia Martinez Lopez
