Sempre s'ha considerat l'obra poètica de Fuster ben migrada al
costat de la seua producció en prosa; a més, ha estat molt poc
difosa. L'escriptor de la Ribera del Xúquer mateix va insistir en
excés en l'escàs interés dels poemes. Tan sols recordar algunes
de les seues manifestacions on revola un to ben incrèdul, fins i
tot despectiu i ben agnòstic en referència a la seua producció.
La poesia de Joan Fuster no és cap apèndix o afegit a l'obra assagística,
és un element fonamental en l'evolució del seu quefer.
Una peça necessària en la seua trajectòria literària. Un pas més
en el camí de contorns i de fronteres difuses de la tipologia
textual. Un demble imprescindible en la quefer creatiu. Fuster
amb el grup de poetes valencians de la seua generació (Estellés,
Beneyto, Casp, Bru o Valls) són els iniciadors de la modernitat
en la lírica regionalment "valenciana".
