Una rebel·lió contra el món, contra la seva família i contra la societat. Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que la mare deia Què fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir d'aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l'olor de colza, molt forta en aquell moment de l'any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida lluny d'aquí. «En realitat, la insurrecció contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència, els seus costums, va ser una cosa secundària. Perquè, abans que jo em rebel·lés contra el món de la meva infantesa, el món de la meva infantesa s'havia rebel·lat contra mi. Per a la meva família i els altres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot de repulsió. Només tenia l'opció de fugir. Aquest llibre és un intent per entendre-ho.»
Édouard Louis Ressenyes:
«Excepcional. Un còctel de Zola i Dickens. Molt crua, de vegades quasi insuportable, però també tragicòmica, mantenint una certa distància, i mai maniquea.»
Livres Hebdo «Un llenguatge contingut i alhora brutal, sense victimismes ni exaltacions líriques [...]. L'autor oposa, a la seva escriptura clàssica, la llengua del seu entorn, que barreja patuès local i sintaxi brusca. En efecte, la violència social s'exerceix amb el llenguatge.»
Les Inrockuptibles «Magnífic [...]. És l'anunci d'un alliberament i d'un renaixement a través de les paraules per fugir de la fatalitat del determinisme social.»
Le Point «Teixir un text amb la unió de dos registres lingüístics tan oposats és més que una proesa. L'èxit literari és innegable.»
Le Nouvel Observateur «Una narració sorprenent, a causa de la història personal de l'autor, però també del seu talent.»
Madame Figaro «És el crit de còlera d'un jove que expressa la seva repugnància pel mite tenaç que converteix el proletariat en una fera valenta, de bon cor i amant de la vida.»
Catherine Simon, Le Monde des Livres «L'escriptura d'Édouard Louis, el seu entestament a parlar de la vergonya, garanteixen que el seu llibre, que no hi ha dubte que fereix persones concretes, revela un escàndol universal.»
Jean Birnbaum, Le Monde des Livres
