Amb setanta-un anys, aquest home afable i una mica excèntric conviu amb els petits entrebancs quotidians mentre lluita per acostumar-se a la seva absència. Però la veu de lAnna és arreu, en cada replec de la memòria, i els records dels apassionats quaranta anys que van compartir irrompen dimprovís i sintercalen amb altres històries de família i joventut.
Paul Auster torna set anys després de 4 3 2 1 amb una novel·la lluminosa, tensa i expansiva. Una reflexió potent sobre lamor i la pèrdua, i sobre la vida: «Viure és sentir dolor», diu el protagonista, «i viure amb por del dolor és refusar de viure».