La novel·la més emblemàtica d'una escriptora molt estimada pels lectors en català, per la qual va rebre el Premi Sant Jordi l'any 1992. L'Adriana té quaranta anys, un exmarit, una filla que ja dorm amb nois, unes cames de seda, un nou espòs, una amiga molt llançada i una posició benestant. També té, a pesar seu, l'exdona i el fill del seu actual marit, una mare intransigent i molt pesada, un germà ensopit, una mainadera de tota la vida que li fa de consciència i molt temps per no fer res. A més, diu mentides, li agrada beure i encreuar les cames i que els homes la mirin. Però els fets es desencadenen quan l'Adriana rep la noticia de la mort del fill del seu marit a l'estranger i, de cop, s'adona de la dificultat de les seves relacions familiars i de la impossibilitat que té de trobar un lloc propi i, sobre tot, algú que sigui del tot seu.
