Tot al llarg del llibre Caminar dassegut, lautor desenrotlla una teoria completa sobre laforística i les seves realitzacions concretes. «El millor que pot passar a un aforisme és que el citin», diu en alguna banda.
Els aforismes són lexercici diari de Joan Guasp. A través dells examina la seva pròpia realitat i la del món que lenvolta, mentre es descabdella incessantment el temps en què resten fixades les seves memòries.
Qui sengresqui, doncs, a recórrer les pàgines daquest volum, tindrà ocasió de comprovar que sota la forma juganera i llampegant de les frases concises samaga tota una filosofia de la vida i una anàlisi de la circumstància dignes dadmiració. (Del pròleg de Jaume Medina i Casanovas)