Des de LAbsent (1989) fins a Cap nom del món, que el lector ja té a les mans en la bella edició dEdicions del Buc, he anat seguint, amb creixent interès, el desplegament de lobra general de Carles Camps Mundó, repartida entre nou poemaris Lliçó de tenebres (1986), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de lombra (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula (2010), La runa de la veu (2013), LOració Total (2013), un llibre de proses Com els colors a la nit (2006) i un recull daforismes i reflexions La figuració del(s) sentit(s) (2011).
A la manera dEliot, Jiménez, Riba, Rilke o Yeats, al llarg dels anys, Camps ha anat construint laboriosament una obra que forma un tot orgànic indivisible, compacte, enriquidor i dialèctic que es caracteritza per la seva intensa humanitat, la seva enlluernadora ambició intel·lectual i la seva brillantor formal. Lobra de Camps interpel·la els lectors i els forneix de les eines necessàries per afrontar el difícil repte de la vida contemporània.