Aquests poemes escrits entre 2011 i 2016 provenen de la confrontació dialèctica entre la sincronia del cos i la diacronia inherent a la naturalesa del llenguatge. Una lluita que, tot i semblar conceptual o teòrica, és en realitat duna dimensió completament quotidiana i empírica. Tot des del punt de vista de la dona que escriu i qüestiona amb una llengua que estima i alhora sent forana.
