Amb el carnet de conduir acabat destrenar, la Gabriela puja a passar lestiu al poble de lavi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats lespessor duna ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o dhora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita duna delles. Tampoc nhi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.
Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, leco persistent duna revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi dexercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora.
Com un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de latracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador.
