«Vaig néixer el mateix dia que en Pelé. La primera foto que me feren és en blanc i negre, al cotxet i amb xupa. El meu nom de fadrí és Miquel Serra Sansó. No mha agradat mai gaire Miquel, volia que me diguessin David o Robin». Així comença la tercera incursió literària del cantautor manacorí, Consolacions, una espècie dautobiografia davantguarda, un enfilall aparentment desordenat de pensaments que ens permet guaitar dins el món interior de lartista i xafardejar-hi a pler. Completen el volum les lletres del seu onzè disc, titulat també Consolacions; despullades del component musical, les paraules despleguen plenament la seva dimensió poètica, la seva vocació de ser poemes de ple dret: «El foc encès, el foc res és», canta, mentre es van apagant amb un fade-out els darrers compassos del llibre.