A principis dels anys setanta, el desenvolupament desmesurat de lactivitat turística deixaria una forta empremta en la narrativa illenca; una nova fornada dautors joves reflectiria a les seves obres la grandària dun canvi social, econòmic i cultural en el que ja no era possible la tornada enrere. Definida per Baltasar Porcel com lobra «més real que ha produït la literatura fabricada a Mallorca de la Guerra Civil ençà», Corbs Afamegats (1972) dibuixa un quadre de realisme poètic, psicologia punyent i dolorosa aspror que li valgué el Premi Ciutat de Palma el 1970 i en el que tres mons el dels immigrants, els turistes i els nadius, caricaturitzats com a éssers mesquins i insolidaris es confronten en un
microunivers caòtic i canviant.
Dècades després de la seva primera edició, la primera novel·la de landritxol Gabriel Tomàs fila un relat de descarnada brutalitat en el que es reflecteix de forma fidel la conjuntura de la Mallorca dels primers anys setanta i que, més enllà, ha acabat per convertir-se en un dels secrets més ben guardats de la nostra literatura.
