BOSCH, M. DEL CARME / OLIVER, JAUME
La correspondència entre la poetessa llucmajorera, Maria Antònia Salvà de Sa Llapassa i Ripoll (Palma, 1869 Llucmajor, 1958) i laleshores jove estudiant, després poeta, professor, investigador, prevere de la diòcesi de Mallorca i canonge de la Seu, Baltasar Coll i Tomàs (Llucmajor, 1930 Palma, 2010) comprèn, aproximadament, dotze anys i mig. Fixem-nos, però, en la total asimetria daquest període en ambdues vides. Per a lescriptora, es tracta del final de la vida, daltra banda ben fecund; per al jove estudiant, dun període iniciàtic, vital i curricular, a partir de ladolescència. Aquesta circumstància, que marca una diferència dedat de seixanta anys, serà decisiva en el tarannà de la seva relació i, per tant, de la seva correspondència, integrada per documents de diversa extensió, cartes, targetes, bitllets i notes breus, manuscrits i/o mecanografiats, en la qual ambdós fan referència a aspectes personals i familiars, a la poesia i literatura i a les xarxes de relacions amicals i literàries, entre daltres.
Una correspondència que evidencia una relació especial entre la mestra i lalumne, una autèntica relació pedagògica amb indubtable influència de lescriptora sobre el jove en procés de formació. Ell li correspon amb lafecte i admiració desmesurats propis de ladolescència i la joventut.
