Antoni Roig i Roselle (Eivissa, 1939) ingressa a I'ordre dels Carmelites Descalcos Zany 1945. L'any 1976 fou finalista del Premi Planeta amb el Ilibre Todos los parques no son un paraiso. Memorias de un sacerdote, on narra la seva experiencia corn a per-sona homosexual. Jaume Santandreu (Manacor, 1938) entra al Seminari Conciliar de Sant Pere quan tenia 11 anys, i comenca a exercir el sacerdoci Zany 1961. L'any 2004 publica Catedral amb armaris, amb el qual obte el primer premi de narrativa gai-lesbica Terenci Moix. En aquest Ilibre parla obertament de la seva homosexualitat. En Deu sense armaris els dos escriptors fan una mirada enrere, critica, sincera i amorosa d'aquell dificil temps de repressio i exclusio. La seva es empere tambe una mirada alliconadora i alliberadora per a les generacions actuals. Moltes coses han canviat des de Ilavors, pera tambe moltes segueixen intactes. La memoria d'aquests dos religiosos es una manera de visualitzar l'homofebia que va existir i encara existeix en l'Esglesia, i reivindicar una lectura humanitzadora i des-heterocisnormativitzada del Deu-amor. Destapem el vel! Es hora que l'Esglesia rompi els seus armaris, perque I'amor sincer es pugui manifestar en totes les seves formes.
