Aquest és el diari frenètic, inconnex, febril i naïf dun adolescent a la recerca de la pulsió vital que demanaven els anys trenta. La identitat del seu autor és un misteri sense resoldre: probablement amagat rere un pseudònim, Francis Caron era un jove estranger que, just després dhaver cursat els seus estudis de pintura, sinstal·la a El Terreno, just en un moment en què el barri començà a convertir-se en una petita colònia dartistes, turistes i bohemis que segellarien la natura cosmopolita dun racó de Palma on hom podia jugar a no ser ningú i somiar poder fer-ho tot en lanonimat. Més que un recull dimpressions, Diari dun pintor a Mallorca és un Bildungsroman entorn de laprenentatge artístic i sensual, en què la figura femenina adquireix un pes fonamental. Passejant amb una llibreta i llapis, Caron retrata una ciutat canviant que ens capbussa en els inicis daquell món modern que semblava bategar a ritme de jazz, art i gin-fizz.
