De sobte, des dun cel net ens caigué damunt la vida un llamp i un tro, presagi de calabruixada, una tempesta total que ho pertorbaria tot sense ni temps per a pensar cap a on prendre, cametes me valguin. Així sinicià una travessia en la mar embravida; les naus grosses, les petites també, sengronsaven fort ferm. Els afectats, tots, els tripulants i els mariners, fent front al virus letal (covid-19/coro- navirus/SARS-CoV-2), des duna imprevisió i falta de preparació fatals, semblàvem titelles o ombres xineses aquests dies, un nom repetit fent nyifes a lhoritzó per exorcitzar lenemic; deixant-hi pell i vida en sacrifici expiatori als déus de la ciència i la tècnica, de latzar i de les provatures.
Confinat a casa, la meva sortida fou escriure allò que passava que no passava, allò que com a altaveu sentia que sentien els altres. «Escriu per mantenir-te condret mentre duri el temporal», manament de germana. Un dietari sense dates, sense datar ni explicitar el dia a dia. Així cada dia sembla dur el pes de tots els dies. (Del prefaci de lautor)
