En els deu relats que formen El dolç diagnòstic el lector podrà deambular per un sanatori mental dels anys trenta, conèixer els estranys rituals de lúnica avantguarda literària gestada íntegrament a casa nostra o mirar les curses de cavalls amb un sindicat dapostadors. I, tanmateix, això només és el tema dels relats; lautor està convençut que en literatura el tema mai no fa la cosa. Les diverses convalescències de lesperit que es mostren en aquest llibre es resisteixen a ser diagnosticades per la paraula, potser perquè la malaltia sorigina en el llenguatge mateix.