És un retrat cruent de la societat literària catalana. Des del seu mercantilisme fins a lescriptura de lautoficció o la creació de marca, inclús per persona interposada. La poesia sha dobrir i no quedar reclosa. Contra el costumisme i autocomplaença posa Miquel Bauçà dexemple clar daquesta poesia del futur que va cap el que sesdevindrà, que ha de caminar cap a la incertesa. Segons Munar, un dels corcs fonamentals són els premis literaris.
La missió de la poesia és també la de transformar el pensar a través de la pregunta i no la de consolidar el ja pensat a través duna resposta.
