Al llarg de més de quaranta anys de vida a la comuna de Can Gazà, don tenc lhonor de ser coc daliments, invents, disciplines i afectes, he conegut molts pocs voluntaris que sabessin i poguessin ocupar la cel·la dels hostes al cor dels desnonats de la nostra societat.
Entre aquests pocs privilegiats, es compten els creadors daquesta meravella escrita i gràfica que tenim a les nostres mans, Jaume Mateu i Martí i Fiona Mersh.
Aquest aplec de poemes en prosa, aquest quadern de «dades indispensables, de reflexions necessàries, dimpressions diverses», com apunta lautor a la seva nota introductòria, es presenta a «manera de dietari». Un diari que comença lestiu de 2008 per acabar la primavera de 2016, i ens deixa amb la mel a la boca i lenyorança a lestimera. Aquesta forma de crònica situa la gesta mentre ens deixa amb la sensació que Can Gazà és una història viva que continua.
