El tall de les tisores és el retrat que el narrador va traçant de la seva mare, un retrat viu i en viu. En la paleta de pintor es barregen els colors i les ombres que desprèn la model asseguda a la seva butaca, i es mesclen els olis aromàtics o rancis de la memòria. Un retrat que ja en la primera pinzellada planteja la pregunta tallant: «Mare, per què no et mors duna vegada per sempre?»
Ens trobem davant la semblança duna dona marcada per un passat familiar tèrbol que ella admira i rebutja alhora, duna dona atrapada en el present duna època dominada per la repressió i per una moral estricta que ofega la seva rebel·lia i singularitat.
Una intensa etopeia narrada sense concessions a les aparences.
