Miquel Forteza i Pinya (1888 1969) és, com a poeta, un dels principals representants de la segona generació de lEscola Mallorquina, entesa com a resultant del mestratge que havien iniciat Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel S. Oliver i que varen continuar Maria-Antònia Salvà, Miquel Ferrà, Llorenç Riber i Gabriel Alomar. Tal vegada per la seva professió denginyer, la poesia de Miquel Forteza presenta aspectes peculiars que el situen dins una línia més moderna que la dels predecessors i coetanis. La seva obra poètica original apareix publicada en tres llibres: Ressons (1915), Lestela (1919) i Líntim recer (segona edició 1946). Sha distingit com a traductor: El corb dEdgard Poe (1935), El cementiri marí de Paul Valéry (1947, en col·laboració amb Gaziel), Evangelina de Longfellow (1958 ,en col·laboració amb Guillem Colom) i Rosa dels vents, de diversos autors (1960), entre els quals destaca La presó de Reading dOscar Wilde. En els seus darrers anys sorprengué el públic amb el llibre històric i vindicatiu: Els descendents dels jueus conversos de Mallorca, una obra pionera que provocà reaccions apassionades i molt diverses. Exhaurida ràpidament la seva primera edició (1966), napareixia una segona revisada parcialment per lautor. Dècades i dècades després, el llibre es continua reeditant i suscita el mateix interès que quan va tractar amb aquesta obra un tema que era tabú.
