Pau Vadell s'eixampla dins d'un nosaltres i cerca la fissura adient a través de la qual colar-se en el temps i en l'espai per retenir-nos i insistir. El resultat és una radiografia atenta i corprenedora de la fe en la terra cruiada i en el ball de la sang. Així Vadell es converteix, una vegada més, en el poeta de la passió, entre denúncia i rebel·lió, a flor de sexe i a punt de plor.
