DAMIÀ ALOU (Ciutat de Mallorca, 1959) és traductor, escriptor i professor de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat in extremis (10.000 Humans Edicions, 1989; un relat il lustrat per Lluís Juncosa); les novel les Una modesta aportación.
A Fantasmes, lautor aconsegueix aquell propòsit imperatiu de la literatura que consisteix a aturar el temps. Com una elegia a tot allò que no ha perdurat, que ha estat bandejat no només del present sinó també de la Història, la veu poètica dAlou recorre els escenaris, els paisatges i els protagonistes que han configurat el seu marc de formació, i en aquest recorregut, el retrobament del temps perdut es manifesta com un aglomerat de veritat i fantasmagoria. Mirar el passat és descobrir fantasmes que malgrat no ser millors que la realitat present, almenys tendien a una autenticitat que a poc a poc ha estat decebuda, ignorada o traïda. Lluny de la metàfora i duna expressió depuradament lírica, el to elegíac daquests poemes ens sedueix i emociona des duna llengua propera i senzilla, narrativa, que ens planta, cara a cara, davant dun passat que se salva a través de la paraula.
