Durant els últims vint-i-cinc anys han crescut exponencialment el nombre de milmilionaris i els beneficis de les seves corporacions, però també els índexs de pobresa i de precarietat. Per qué l entrada al segle XXI ha suposat una proliferació espectacular de fundacions sense ánim de lucre a escala internacional? Per quina raó particulars i empreses dediquen tants recursos a organitzacions benéfiques que ells mateixos han creat?Podríem pensar que, per fi, la humanitat ha acomplert el repte de ser més justa i solidária. La realitat, però, és ben lluny de ser així. En aquest context de crisi ple d oportunitats, la filantropia emergeix com una nova font d ingressos per als mercats capitalistes.Aquest malson, que fa de la caritat un negoci, és el que anomenem filantrocapitalisme, i se sustenta en una complexa teranyina de donants, corporacions, fundacions i governs; una trama amb l únic objectiu d obtenir beneficis i enormes quotes de poder.
