Aquesta obra d'Enzo Traverso analitza el conflicte a Gaza des d'una perspectiva històrica i crítica, desafiant les narratives predominants a Occident. L'autor examina com s'utilitza la memòria de l'Holocaust per justificar accions estatals actuals, establint un paral·lelisme entre la raó d'Estat i la deshumanització del poble palestí. Mitjançant un enfocament transdisciplinar, es denuncien els prejudicis orientalistes que permeten el debat polític i la manipulació de conceptes com l'antisemitisme per silenciar la dissidéncia. Traverso reflexiona sobre la violéncia i la resisténcia, qüestionant la legitimitat moral d'un ordre que ignora el patiment del Sud Global. Finalment, el text proposa la necessitat de superar el model dexclusió actual en favor duna convivéncia basada en la igualtat de drets.