Escrita a París el 1929 sense inhibicions, ni tabús, la novel·la Ícar o la impotència, publicada a València el mateix any, va aportar una gran modernitat a la literatura valenciana -i catalana- en el llindar de la Segona República. Sent pràcticament introbable, la Biblioteca d'Autors Valencians l'ha reeditada amb un detallat estudi introductori de Josep Palomero, que ha recuperat el conjunt de l'obra del periodista i escriptor Artur Perucho Badia, mort a l'exili.
La novel·la planteja la frustració d'un jove pròxim a la trentena que, incapaç d'assolir els seus ideals a València ni a Barcelona, passa una temporada a París, on es realitza sexualment però fracassa sentimentalment, a pesar d'haver tractat d'aconseguir l'equilibri que pretén i necessita. Quan creu que ja ha trobat el camí adequat i se sent feliç i pletòric, pròxim a realitzar el seu desig, la realitat se li gira en contra i, com en el mite d'Ícar, perd l'equilibri i es precipita en el buit.
