Damunt de lherba, lleugera com cigne salmonat
de cua estrafeta i coll llarguíssim; perfecta com ganxo
la corba del teu genoll molsut ben acabada en bec
de peu taronja i dits espessos com pestanyes.
Damunt de lherba, deia, olis meravellosos sobre fons
ja preexistent en seva solidesa verd quadrada, aquesta dona.
Ets tu. Oberta com cabdell nocturn en fresc de galeria.
Et reconeixes? Complaença satisfeta en greix intoxicat
fins a ocultar mirada. Els braços, escuts mòbils dels pits,
alçats en el seu vermell dinsecte alcohòlic fins al rostre.
