Novel·la breu i comparativament més senzilla que Bearn, Làngel rebel (1961) participa de la majoria de trets i de temes de les obres villalonguianes: la dialèctica entre dos personatges aparentment oposats però en el fons semblants, el xoc entre la raó i la follia, la llibertat individual i la col·lectiva Amb un rerefons autobiogràfic, lautor crea un joc de miralls en el qual no hi ha una solució única i que, per contra, deixa obertes totes les possibilitats. Permeable a la influència de Marcel Proust o André Gide, Làngel rebel és una de les pedres angulars de lescriptor mallorquí, tal i com afirma Pere Rosselló Bover al seu pròleg: «El lector té en les mans una de les seves millors obres. Una novel·la breu, però densa de contingut, plena didees i de suggestions [ ] En unes poques pàgines shi pot veure el millor de Llorenç Villalonga».
