Un llibre que pot ser un dietari poètic, com bé ens té acostumat lautor. El fet de no titular-los és una aposta a la lectura contínua com si es tractés dun sol poema. La paraula i la imatge seran lelement clau per entendre la cosmogonia íntima del llibre.
La diferència daquest llibre respecte als anteriors és que està dividit en tres parts. La primera, Dispnea, ve a representar el sotrac emocional provocat per una malaltia de cor en dos episodis, mentre que la segona, El caliu de la pell, perd el to elegíac i vol representar un alliberament de lansietat a través duna lletania dimatges poètiques sense inici ni final, quasi com un text circular. Finalment, la part titulada Seques de gener representa la serenitat, i en aquest cas sí que el poema no està construït a base de fragments sinó que té cada un la seva cadència.
