És així: tota ferida ha de cicatritzar. A vegades, però, les ferides no s'assemblen a cap punt i final, ni tan sols a cap punt i apart. De vegades, les crosteres se'ns presenten com un etern ritornelo que ens convida a recordar a tornar a passar pel cor tot allò que ens va fer sentir que aquella melodia, per molt que a estones dissonant, valia la pena ésser escoltada viscuda, sagnada da capo al fine.
