Hauria de morir un dictador perquè lexperiència viscuda per Bartomeu Mestre (1914-1996) durant la Guerra Civil fos, finalment, publicada. Lautor, un jove metge que just havia començat
el servei militar a Palma, visqué en primera persona laixecament militar i linici duns dies dincertesa que mostraren la pitjor cara de lésser humà. La darrera paraula? és la memòria viva i realista duns anys salvatges; una crònica calidoscòpica de la barbàrie a partir de personatges autèntics i escenaris que, encara ara, ens resulten molt familiars. Amb precisió quirúrgica, Mestre reviuria el record ombrívol de lexaltació i el fanatisme, dels afusellaments i els cementiris improvisats; caires punyents que van fer que el 1970 el Ministeri dInformació i Turisme prohibís ledició del llibre.
Publicada en una única edició en castellà el 1976 i, des daleshores, reivindicada amb insistència per investigadors i historiadors, redescobrim el seu profund transfons humanista amb aquesta primera traducció al català; una edició que inclou un estudi preliminar sobre Bartomeu Mestre i un llibre marcat a foc per lenigmàtic interrogant del seu títol. Quina és, doncs, la darrera paraula? La que defineix el sentit que volem donar a les nostres vides? La que roda clau a lexistència?
