És un conjunt de relats molt breus que giren en torn de diversos temes de la realitat quotidiana com lamor, la mort, el paisatge, la malaltia o la soledat, amb uns personatges que van des del bevedor fins a lescriptor, passant per vidus, assassins, suïcides, enamorats o malalts, així com altra gent que viu tancada dins el tedi. Amb una prosa que també ens recorda la seva condició de poeta, hi podem trobar un equilibri entre el llenguatge directe i la prosa poètica. Latzar sobrevola cada una daquestes històries, algunes delles versemblants, sempre sobre les vicissituds de les persones humanes en el seu dia a dia.
