La mà que tremola és una reflexió poètica sobre el fet de viure i escriure en una llengua que no és la llengua materna, i és el primer llibre escrit en català de Corina Oproae. «Com no tremolar?» es pregunta Laura López Granell des de lepíleg del llibre, perquè lescriptura poètica prové dun tremolor que ho ignora tot. I continua: «Quan els poemes ens imanten com ho fan aquests, des de la insistència del dins. (...) El poema és allà on insisteix. So significant. Temor i tremor. Desarrelada de lorigen, la poeta sobstina a cercar un dintre al llarg del llibre». Oproae troba un nou si dins lomnipresència del so. Un so anterior i comú a totes les llengües, que du el record del paradís oblidat. Quan tot es trenca, el so és lúnic que et pot guarir.
