Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York.
La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendre's i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho s'hi barregen tres eixos. El primer, l'experiència de deu anys de viure a Nova York el període d'Obama a Trump, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir d'escenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de l'autor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa.
Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat d'imaginar que l'altre defensa el seu món per amor, rere la creença que l'altre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant d'una contradicció, davant d'un absurd.
