En Pau és un home dèxit i de conviccions aparentment sòlides. Però la condició humana és massa feble quan es veu exposada a les temptacions i als diners ràpids, segurs amb operacions invisibles. Corruptes i corruptors enlairats en aquells anys dabundor. Tot, però, deixa un rastre, evidències duna vida subterrània. Aviat res no serà secret, sortiran els pedaços bruts. Aleshores compareix la vergonya, la mala consciència. Més encara, quan ha decidit esperar lacció de la justícia al poble de la infantesa, a la casa dels seus ancestres. Un espai on poder esperar i recordar. Per això escriu sobre les persones situades al marge de la resta. Aquelles que per un motiu o un altre vivien en un món segregat. Els outsiders vivien a contrapèl. Veïns als quals la vida els situava a la perifèria.
Aquesta és la radiografia en forma de diari dels diferents: els quinquis, els extravagants, els deixats de banda, els silenciats, els de vida singular, els llunàtics, els estrambòtics i els estrafolaris.
