«Un color vermell infinit, sorollós, envoltava en Theodor. Al camp de batalla havia vist i sentit aquest vermell, un vermell que cridava, que bramava com si sortís de mil goles, un vermell que tremolava, flamejava com mil focs; vermells eren els arbres, vermella era la terra groga, vermelles les fulles marrons del terra, vermell el cel que balla entre els avets; vermell llampant és la llum del sol que juga entre els troncs.»
