«ÉS UN LLIBRET MOLT BREU. PERÒ ÉS MASSA GRAN PER A TOTS NOSALTRES, TÉ UNA GRANDESA QUE NO PODEM ABASTAR.» - KNUT HAMSUN Al menjador de casa, un home està davant del cadàver de la seva dona. A partir d'aquí repassarà la seva vida en comú, intentant esbrinar el perquè de la seva mort. Ell és un prestador -un autèntic escanyapobres- i ella el visitava sovint per empenyorar petites joies. Amb només setze anys, òrfena, vivia amb dues tietes que se n'aprofitaven. Coneixedor de la trista realitat de la noia, ell li proposa casar-se i, sense cap horitzó millor, ella ho accepta. En aquest monòleg narratiu Dostoievski retrata magistralment com dos esperits tan allunyats no aconsegueixen conviure i com el prestador és incapaç d'adonar-se del seu paper en la mort de la seva joveníssima dona. «És una peça preciosa, una de les obres més potents de Dostoievski.» - André Gide EN EL BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE DOSTOIEVSKI. TRADUCCIÓ I EPÍLEG DE MIQUEL CABAL GUARRO.
