Una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si ha descriure ficció.
Aquesta sentència tant coneguda de lescriptora Virginia Woolf pertany al seu conegudíssim assaig Una cambra pròpia, publicat al 1929, on lautora reflexionava sobre la llibertat personal necessària per crear art. Ha passat gairebé un segle i ara sembla, òbviament només a la nostra societat occidental, absurd pensar que una dona no pugui disposar duna habitació i una intimitat per escriure, o no tingui mitjans econòmics propis per mantenir-se ella mateixa. I tanmateix encara existeix un dia internacional dedicat a la dona. I existeix perquè encara és necessari.
Leditorial Òrbita, conjuntament amb lInstitut Balear de la Dona, ha volgut editar aquest recull, emmarcat dins la setmana del 8 de març, i donar veu a 9 dramaturgues que, des de les seves cambres, han escrit ficció, teatre en aquest cas, sota una àmplia premissa; parlar de la dona, però defugint dels tòpics i dels clixés. Aquesta és, doncs, una edició especial del Teatre de Barra, un Teatre de Barra femení i feminista. Així, la lectura daquestes 9 miniatures teatrals esdevé una radiografia de la dona contemporània. Dones fràgils i dones fortes, dones en crisi, dones que es rebel·len, dones cuidadores, dones pioneres i avantguardistes, dones madures i daltres més joves, dones intel·ligents i sensibles però també submises i maltractadores. Mares, filles, fadrines, separades, aturades, cambreres, llanterneres, dones velles i fins i tot mortes, tot hi cap en aquest petit univers femení, on les autores reflexionen sobre la nostra condició i ens fan riure, ens emocionen, ens fan pensar
ens concerneixen.
