Rodoreda construeix la història d'una nissaga familiar on la seva identitat i el seu món es fragmenta com un mirall trencat al llarg dels anys. Un retrat íntim i universal, que mostra la decadència de la burgesia catalana fins a una caiguda definitiva, passant per una Guerra Civil que afecta de cap a peus la vida de tots els seus protagonistes.Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat destimar. I que de lacceptació del que resta després de lamor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de lamor perdura sense ni un bri de sentimentalisme. Mercè Ibarz
Mirall trencat és el llorer tocat pel llamp duna torre de Barcelona a començament del segle XX. És una nissaga familiar a contrallum, amb les freixures nimbades de rosa. És la història duna senyora i duna rata, duna minyona i dun jardí amb nens que ho esbotzen tot en créixer, dun coàgul de secrets i dun assassinat. Mercè Rodoreda, com laranya més brillant, fila prim els mots i fa teranyines entre flors per caçar allò que fuig. El seu traç translúcid, quasi invisible, a voltes tornassolat, fa surar els secrets a la superfície duna escriptura que batega com una bèstia emboscada. Captivat per les passions i violències més íntimes i pregones duna família rica, el lector balla descalç sobre aquest mirall trencat i rellisca amb la sang pròpia, que és la daltri i viceversa. La gran novel·lassa duna escriptora genial. Martí Sales
