Està ben clar que lobra de Guillem dEfak té dos nivells diferenciats: el popular i el culte. En tots dos casos, però, hi ha un rigorós vot dobediència a les normes elegants o, com a mínim coherents, de lescriptura. Més duna vegada utilitza jocs de paraules, en especial quan el tema té relació amb dites o sentències populars, però sempre tracta el llenguatge amb distinció, amb coneixement empíric del seu significat, i amb estètica ben poc carregada de barroquismes. Té un estil propi, ben bo de conèixer, i ell ho sabia i nestava satisfet; tanmateix moltes de vegades va manifestar el desig que la seva obra es conegués al llarg de moltíssims danys i sarribés a recitar o a cantar sense que es recordés qui era lautor, com passa amb la majoria de romanços o contarelles que provenen de lantigor. Així, loblit equivaldria a la vida eterna.
