A aquest llibre trobareu una infinitat de lletres unides escrivint sobre el que molts consideren 90 minuts en un terreny de joc. Però van molt equivocats. El Balears és alguna cosa més. Té una vocació solidària, altruista i de lluita per uns colors que creen unió, un gresol de personalitats que han aconseguit que aquest club hagi sobreviscut gràcies a la passió dels cors dels balearicos.
Vicenç Amengual ens ha regalat cal·ligrafies de gran lucidesa, bellesa i sensibilitat sobre els trets definidors de lAtlètic Balears al llarg del temps. Una idiosincràsia sempre vinculada a uns espais concrets de la ciutat i amb una base social majoritàriament de classe treballadora. La feina i la perseverança de Vicenç Amengual escrivint aquests articles a Diario de Mallorca era ben necessària. Els aficionats, els que se senten els colors del club, necessiten de referents, de reflexió. Si no és així hi ha el perill de caure en el buit, de convertir una entitat històrica en quelcom amorf, insípid.
