Otília es diu aquella noia que sacrifica el seu amor per lamor al seu germà; que no es queixa del desagraïment daquest; que el rep de nou amb els braços oberts sense fer-li retret de res
El somni resta acomplert.
Allò que hi ha de més remarcable en Otília és, segurament, levolució gradual que adquireix la narració, començada amb un irrealisme de somni o de record dinfant, que després es fon, per passar a convertir-se en un relat vigorós i acabar en un decandiment suau, de cendra
Cap concessió, però, al decadentisme
Lobra és molla de la rosada fresca del matí, la seva claror velada no correspon, per tant, al crepuscle, sinó a lalba.
Josep Palau i Fabra
