Fins i tot a la Catalunya Vella sabem que en Miquel Bonet és la ploma més indomable del periodisme català actual. Amb el seu verb insubornable, provocador, càustic i enginyós, ha aconseguit elevar la crònica local a obra literària. Versàtil, en els articles i cròniques seleccionats a Periodisme de contacte Bonet demostra que posseeix les armes per fer-se valer en totes les trinxeres del periodisme local: des del reportatge històric, econòmic i esportiu, fins a la crítica literària i gastronòmica, la crònica política i social o l'articulisme de safareig. Tot plegat, salpebrat d'excursos, elucubracions, pensaments i memòria personal.
Però per sobre de tot, o al contrari, per sota de tot, com si fer-ho explícit fos motiu per ruboritzar-se, en la seva irreverència es percep un amor i un respecte profund pel seu país el triangle format per Tarragona, Reus i Cambrils i pel seu ofici fins ara: el periodisme local, «la reducció del camp de batalla, el periodisme que fa mal, especialment a qui el practica».
