Les dones dels relats apareixen com a víctimes, tant del masclisme com dels clixés que arrosseguen en el seu rol social. Així cal entendre la misogínia del títol, que esdevé una provocació de l'autora. Tant homes com dones, que podrien ser els veïns del costat, moren i maten, dins l'aparent normalitat de la vida quotidiana que es trastoca en un girar full en crueltat infinita. Tots els contes porten el nom d'un patró de comportament, un perfil psicològic que defineix la víctima de la seva esmolada ploma.
Les històries del llibre van ser portades al teatre per la companyia T de Teatre el 1991, en la seva primera i exitosa posada en escena com a companyia.
