Quan en Dani denuncia haver estat víctima d’una brutal
agressió LGBTI-fòbica, la seva història torna viral
a escala nacional. Les xarxes bullen, ocupa portades
de diaris i tertúlies televisives, i fins i tot fa que
els màxims dirigents polítics es manifestin. No obstant,
hi ha alguna cosa del seu testimoni que sembla no
convèncer els investigadors del cas i, sobretot, l’opinió
pública. S’ho ha inventat tot? I en cas de ser així, què
l’ha portat a fer-ho? Pot una presumpta denúncia falsa
desacreditar el patiment de tot un col·lectiu? Estigma
i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça basada
en un cas real.
Pols de diamant vol treure a la superfície les contradiccions
de l’ésser humà. Com algú es veu abocat a mentir
per tal d’intentar sobreviure a l’estigma. Algú que pren
decisions reprotxables per tractar d’esquivar, sense èxit,
la humiliació. Algú que, sense preveure-ho, es troba sotmès
a la voràgine mediàtica i a la crueltat de l’opinió
pública. Algú que, com els diamants, pot semblar indestructible,
però es pot esmicolar d’una sola martellada.
