MELIA, JOAN / ALBEROLA, MARA / PONS, DAMIA
Rafel Crespí i Ramis va morir massa prest, quan encara hauria pogut donar-nos moltes mostres de les seves múltiples aptituds i inquietuds, polifacètic com era. Va morir massa prest, i així i tot ens ha deixat un important llegat humà i literari.
Viure i escriure era el que més desitjava fer, però també va farcir la vida de moltes altres activitats orientades cap al mateix objectiu: contribuir a refer el nostre país mig desfet. Docent de llengua i literatura catalanes, va escriure articles dopinió, narrativa, poemes, cançons, teatre
i va fer que altres escrivissin, organitzà actes culturals, va assumir responsabilitats polítiques, i dinamitzà la cultura i lestima per la terra.
En aquest llibre, hi apareixen indexades moltes daquestes activitats. Però, i sobretot, hi ha el testimoni de molts que el van conèixer en àmbits diversos: família, ensenyament, política, activisme cultural, creació literària
Entre tots reconstrueixen una imatge professional i emocional ajustada de lexuberància vital de Rafel Crespí, molts daspectes de la qual, fins i tot per aquells que el van conèixer més de prop, seran una descoberta.
Impulsiu, incansable, incisiu, tosc, mordaç, humil, prudent, generós, tenaç i duna sensibilitat extraordinària
són alguns daquests caires polièdrics que configuraren la seva personalitat única. Com diu Joan Mas al seu article, «Rafel Crespí vessava vida. (
) La desaparició injusta no podrà esborrar el triomf daquesta imatge que em (ens) plau devocar».