JOSEP M. LLOMPART va néixer a Palma (Mallorca) l'any 1925. Fill de militar, va passar a Galícia alguns anys de la infantesa. La seva primera llengua de família fou el castellà. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i es guanya la vida exercint un càrrec burocràtic a la seva ciutat natal. És President de l'Obra Cultural Balear i Vice-President a les Illes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha impartit lliçons de literatura catalana a l'antiga delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona, als Cursos d'Estiu de Català a Mallorca i a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. La seva poesia està continguda fins ara en els següents reculls: Poemes de Mondragó (1961, 2.ª ed. 1972), La Terra d'Argensa (1972), Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974), Quinze poetes gallecs (traduccions en vers, 1976), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (Premi de la Crítica "Serra d'Or" i Premi Nacional de la Crítica, 1980) i La Capella dels Dolors i altres poemes (1981). Al marge de la seva obra poètica, és autor d'un assaig d'història literària -La literatura moderna a les Balears (1964)- i de nombrosos articles i treballs apareguts a revistes i diaris. Ha pronunciat conferències a tot arreu dels Països Catalans. RETÒRICA I POÈTICA presenta en dos volums una petita part dels textos -pròlegs, estudis, comentaris, notes crítiques, assaigs breus, etc.- que l'autor ha anat elaborant tot al llarg d'una trentena d'anys al servei de la nostra cultura, i que fins ara romanien dispersos o inèdits. El volum II conté els epígrafs Notes de lectura i Anècdotes i categories. En el primer figuren comentaris sobre llibres de Joan Alcover, Marià Villangómez, Llorenç Moyà, Miquel Bauçà i Miquel A. Riera; el segon presenta un conjunt de reflexions sobre poesia i poetes, des de Ramon Picó i Campamar fins a Vicent Andrés Estellés.
