Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també dallò que està a punt desdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de laigua i una conversa feta dinterrupcions i silencis, la travessa es converteix en lespai fràgil des del qual una relació sacosta a un límit difícil danomenar. Jon Fosse construeix a partir daquesta situació mínima una peça commovedora sobre la soledat, labsència i la dificultat de ser. Lobra reprèn un dels nuclis fonamentals de la seva escriptura: dos amics abocats a la separació, a labsència i al record.
