Hi ha altres mons, llunyans i hostils, on els éssers lluiten entre la llum i la fosca. Partint dun límit, svalbard ens transporta a un altre límit, passant pel zero, com a punt central de la inexistència i lexistència dun món gèlid i blanc. LÀrtic, un oceà que lluita perquè intenta comunicar que tot el que comença no acaba mai, que tot el que acaba no sha acabat mai. Poemes on la figura del mite es transforma asfixiant-se entre les coses quotidianes, seternitza dins el fred i assoleix un nou estat on el temps i lespai són leix duna abstracció quimèrica. Versos que volen parlar des del silenci.
Epíleg de Damià Rotger
