Totes les pedres de Bàssem an-Nabrís és un llibre bell i amb versos concisos. Busca els rastres dhumanitat que encara queden en aquesta civilització. També té paraules pel seu país, per la seva ànima escindida: Com que costa distingir el bé del mal / opto per veuret, pàtria meva, / veuret només de nit. Ressegueix dualitats, combinant amor, lluita i bellesa. Filosofia de guanyador de la vida i la intel·ligència. La seva poesia és un murmuri a les ombres que va a la recerca de la llum i a la realitat, a larrel, de les paraules. I amb aquestes paraules va a la pa descobrint els anys que passen i les nits de la seva poètica: La nit envelleix / nit rere nit / i foscor rere foscor. / I també envelleix la paraula/ i envelleixen els països i els cossos. Un llibre engrescador i potent amb traducció mil·limètrica de Valèria Macías.
Un tast:
Sóc el Bàssem an-Nabrís. Caço lombra quan cau la nit. Caço la ranera de cada so. Sé quan defallirà lhome que ara resisteix, i quan, la mare que ha perdut un fill, dirà tot allò que no sent de veritat.?
Sóc el Bàssem an-Nabrís: el que ha vist, ha viscut i ha cremat milions de cigarretes. Ningú no mha fet justícia, ningú no sha preocupat ni de mi ni dels altres.?
Sóc el Bàssem an-Nabris, i aquesta és locupació dels meus darrers dies: cada vespre massec en una única cadira, en una única habitació, en un únic univers; cada dia caço lombra en els plecs de la foscor i vigilo la ranera de cada so. I no deixo destar enfadat.
