Sebastià Portell ens lliura, amb Transbord, una obra militant i didàctica, però també poètica i plena dhumor. Militant, perquè el seu protagonista, el Pol, soposa aferrissadament a la patologització de les persones trans, encara que aquesta resistència tingui per a ell un cost personal elevat. Didàctica, perquè hi ha encara molta gent que sinterroga amb perplexitat sobre la «necessitat» de canviar de gènere i sobre les raons per les quals cada cop més joves es decideixen a fer aquesta transició. Es nota que Portell ha llegit força assajos teòrics sobre el tema, però només cita un autor, Paul B. Preciado, que es converteix així en una mena de personatge de lobra. En aquest sentit, Transbord reprèn la funció política que sempre ha tingut el teatre occidental, dÈsquil a Ariane Mnouchkine, passant per Shakespeare. (Marta Segarra)
